dimecres, 20 de juliol de 2011

COR TRENCAT

( Aquest any en principi no tenia la intenció d´escriure res, però després he pensat que un 36è Aniversàri d´una Penya com la nostra no es celebra cada dia, així qué estic un any més deixant-me portar per les emocions que els meus dits aconsegueixen dibuixar.
En primer lloc felicitar a la Penya i als meus companys de junta,per aquest nou aniversàri, després d´un any feixuc i ple d´emocions en clau balanc i blava. Moltíssimes Felicitats a tots!!)

COR TRENCAT:
Avui després de sis messos, provaré d´escriure sense que una llàgrima llisqui galta avall, i dic provaré perqué encara no n´estic convençuda de qué això sigui possible.
Després d´una passada temporada d´infart, en la que la trajectòria de l´equip ens va fer patir a extrems insospitables, finalment amb la força d´un sentiment, només entés en clau blanc i blava, vam aconseguir amb molt de coratge i molta unió redreçar una situació que semblava abocada al fracàs més directe i absolut per molts.
Tots sabeu, que ens va costar Deu i ajuda aconseguir transformar tanta negativitat en esperança i si recordeu el meu escrit de l´any passat titulat" La Gran Crisi Perica: Antítesi d´un sentiment, vaig voler expressar aleshores el que més tard es va produir, aquest ressorgiment de la força d´un sentiment que l´afició va fer bategar de nou i la va encomanar a l´equip. Tots junts vam lluitar i vam superar totes les expectatives.
L´Espanyol va quedar en 10è lloc, impensable per a molts, pocs messos enrere.
Després van venir els agraïments i la gran peregrinació perica a Montserrat, dia memorable per cert.
Va anar passant l´estiu i les ganes de fer les coses ben fetes no hi faltaven i a més teníem a les portes la gran inaguració.
El dia 2 d´agost del 2009 els pericos tornàvem a casa, una casa anyorada durant dotze anys a l´èxil.li de Montjuïc.
Semblava que res podia ser tan gran i tan emocionant com aquell dia, L´Estadi de Cornellà el Prat es vestia de gala amb una emotiva i magnífica festa d´inaguració, recordant la nostra memòria històrica més de cent anys d´orgull perico i moltíssims herois als que retre homenatge, aquella tarde nit els ulls de molts pericos brillaven emocionats entre llàgrimes d´alegria, emoció i nostàlgia i amb l´esperança que a partir d´aquell instant el nostre estimat temple ens portaría moltíssimes satisfaccions. Vam gaudir a més d´un gran partit amb el Liverpool, al que per cert li vam fer tres gols com tres sols, però després d´allò, ningú sospitava que el destí ens tenia un cop amagat.
El nostre equip va iniciar la pre-temporada i aquesta passava per la bella Italia.
La nit del 8 d´agost, Itàlia es va tenyir de negre i el cor dels pericos va deixar de bategar alhora, en el mateix instant, en el que el cor del nostre Capità s´apagava.
Recordo que la noticia em va sorprendreuns minuts abans de començar a la feina i que em va arribar per missatge de mòbil, la sotregada va ser brutal i abans de poder acabar de llegir-ho les llàgrimes brollaven dels meus ulls com una font.
Aquella nit, llarga, llarguíssima, va marcar un abans i un després del qué ha estat i serà la nostra història com a club, com a pericos i com a persones.
Incredulitat absoluta era el sentiment més expressat, però darrera d´aquella primera frase de negació tots sabíem que s´hi amagava una realitat pura i dura.
El món del futbol va quedar frapat, el món sencer s´en va fer ressó i a nosaltres, la gran família perica aquella nit se´ns va trencar el cor.
Bum bum, bum-bum,bum-bum-bum,bum-bum-bum............................Silènciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.
Milers de persones d´arreu van acudir en processó a retre homenatge al Gran Capità, de totes condicions i colors, i l´únic que es repetia era la incredulitat més absoluta.
El Nostre Estimat Capità, Dani Jarque, ens va deixar una nit d´agost a tots amb el cor trencat.
Després de sis mesos sense ell, encara és hora d´ara que sóc incapaç de llegir res que parli d´ell sense emocionar-me, sense que s´em faci aquell incòmode nus a la gola que precedeix al plor més sentit.
Recuperar-se d´una cosa així, vol temps i força, vol unió i lluita, i sobretot saber que aquells que ens deixen no desapareixen per sempre, sinó queviuen en nosaltres, mentre els recordem.
I el Meu Capità al cel, juga cada diumenge a l´estadi de Cornellà, i ell sap que ho sabem perquè el minut 21 de cada partit és seu.
Estimat Dani, et trobem a faltar, ens vas deixar sense avisar i vas marxar sense veure la careta de la teva filla Martina, però sàpigues que la gran família perica vetllarà sempre per tu i per ella, i sabrà de ben segur qui era el seu Pare.
El Gran Dani Jarque, l´home de l´etern sonriure, afable, amigable, una excel.lent persona i l´amic que tots voldríem tenir.
Dani descansa tranquil, des del dia que vas marxar el nostre cel és més balnc i balu que mai.
No t´oblidarem.
La teva presència és més forta que la teva absència.
Us havia promés que ho intentaria, però ja us dic ara que no ha estat possible i m´en alegro, perqué això vol dir que el meu cor trencat encara batega, s´emociona i t´anyora Dani.
Ara només desitjo, que poc a poc tots ens recuperem del tot i que l´equip per fi trobi el rumb que es mereix, penseu per un moment, si per nosaltres ha estat un cop dur, que no ha estat pels seus companys d´equip, amb els que ha compartit molts anys, moltes hores i molts minuts. Un pot fer el cor fort per tirar endavant, però això no treu que els professionals siguin personetes fràgils també amb els cor trencats.
Molts ànims a tots!!!!!!!!. Junts podem i ho sabem, ja ho hem demostrat abans.
Tornem a crear l´energia suficient per donar l´empenta necessària, el demés amb ganes i treball sabem qué és possible.
La força d´un sentiment ara més que mai!!!!!!!!!!!!.
Visca L´Espanyol, Visca Dani Jarque i Visca la Penya de LLoret!!!!!!!!!!!!.

10 de febrer de 2010.
( La nostra festa d´Aniversàri s´havia de celebrar el dia 13 de març, però degut a la gran nevada i als seus efectes devastadors, la vam ajornar al dia 23 d´Abril, així que ja ho sabeu, si us ve de gust compartir una nit d´espanyolisme amb nosaltres ja ho sabeu!!!!!!!!!!!!!!.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada