MOLTES GRÀCIES 23!!!!!!!!!!!!. " Que te vaya Bonito!!!!"

En aquesta societat en la que vivim, tan donada a fer judicis sobre el proïsme, moltes vegades sense pensar que probablement sempre acabem ferint a algú, és francament difícil parlar dels altres amb coneixement de causa. Sempre ens deixem guiar pel que sentim a dir, o pel que creiem que ha passat i moltes vegades només els veritablement implicats saben del cert el que ha passat, el que passa o el que passarà.
Després d´aquesta temporada que hem passat,començant pel sotrac inesperat del gran 21, potser tots hauríem de fer una mica una reflexió. Els homenatges postums estan molt bé, i no m´interpreteu malament,però no hi ha res més reconfortant que a un li reconèixin els mérits en vida.
Tothom que ha practicat esport a nivell professional o amater en qualsevol de les seves disciplines, sap perfectament que mantenir el màxim nivell durant un període de temps massa llarg és quelcom difícil,les condicions i habilitats físiques, no només s´han de treballar, sinó que a més s´han de mantenir i requereixen de voluntat, esforç i sacrifici, i del ingredient més important per mí, que les maleïdes lessions et respectin. Dit això i deixant de banda, el que hagi pogut passar realment amb les relacions entre el club i el Sr Raül Tamudo, deixant de banda qui té o no té raó, deixant de banda els mérits o demérits d´uns i dels altres per arribar a on s´ha arribat, penso amb la mà al cor, que aquest Sr és mereix un adeu com cal.
Per mí, tots i cada un dels jugadors que han passat per l´Espanyol, més bons o més dolents,més comunicatius o menys, mereixen un respecte per qué ells han estat els que han vestit la meva samarreta i ells han estat, més encertats o no, els que han defensat al meu Espanyol.
La crítica sempre és fàcil, la lloança costa una mica més.
Si ja se, que molts penseu, que això és una obligació inherent quan signen un contracte, que per això sel´s paga, i és cert ells al final només han de fer la seva feina, però fredament, això no és el que és inherent en totes i cada una de les feines de tots els mortals??????????.
La implicació a nivell anímic no es pot comprar, és quelcom que neix d´un i que manifesta obertament, perqué com tots sabeu els sentiments, son difícils d´amagar.
Per això avui, sense saber encara a hores d´ara si demà tot i estan convocat, el Sr Tamudo saltarà al terreny de joc i tindrà la oportunitat de dir adeu a la seva afició i a la que ha estat casa seva, només us demanaria una mica de generositat.
Als que sempre heu estat Tamudistes, crec que sobren les paraules, als que no ho heu estat, no us vull convèncer de res i als que abans ho éreu i després de tots els aconteixements viscuts, heu canviat de parer, dir-vos que la rancunia i l´odi mai no porten enlloc que valgui la pena, que busqueu en els vostres records a aquell que us ha fet viure memorables tardes de futbol i alegríes, que tireu de memòria i sigueu sincers amb vosaltres mateixos i després decidiu si val o no la pena dir-li adeu pel que ha estat i pel que ens ha donat, res més.
Jo demà, no podré ser a l´estadi i sento haver-me de perdre en viu el seu adeu, però us puc assegurar, que des d´aquí té tot el meu reconeixent i la meva estima, per mí tot el que ens ha donat en aquests anys és infinitament superior a tot el que fora del terreny de joc s´hagi pogut dir d´ell, sigui cert o incert, que tampoc ho se, però que és quelcom que a mi francament no m´interessa.
No sóc ningú per jutjar-lo, només ell i els que coneixent de primera mà, per qué ho han viscut ho han de ressoldre, la seva consciencia és la que amb ells ha de viure.
No el vull jutjar pel seu carácter, per la seva manera de ser o de fer a la vida, cada un és com és i se l´accepta o no, per mí no hi ha res més.
El meu judici de valor, el faig de Tamudo jugador al terreny de joc. Per mí s´ha deixat la pell i l´ànima tots aquests anys, m´ha donat alegríes i satisfaccions a nivell futbolístic i les seves llàgrimes al ulls al aeroport l´any que havia de marxar a Glaswou em van robar el cor, ho sento, és el que sento i el que penso i respecto infinitament a qui no pensi, ni senti com jo, és la grandesa de l´ésser humà, que tots som únics i irrepetibles.
Així doncs dit això acabo. Sr Raúl Tamudo Montero, el gran 23 Periko, Moltes Gràcies per tot!!!!!!!!!.
Que el viatge que a partir d´ara comences et sigui favorable, et desitjo el millor dels èxits esportius i personals. En aquest cor Periko, el meu sempre hi guardaré un gran record.
Que te vaya bonito Raül!!!!!!!!!!!.

.