dimecres, 20 de juliol de 2011

Soledat extranya amiga

Soledat, extranya amiga.
Soledat, fidel companya.
Miri on miri, vagi on vagi,
ella sempre és rera l´ombra d´una il.lusió.
Un dia l´abandones i l´altre topes amb ella,
un dia l´anyores i a l´altre no pots desenpallegar-t´en.
Ara ets aquí, en aquest precís instant noto la teva presència,
és que no pots oblidar-te del meu rostre?.
Com ho haig de fer per qué un alé d´esperança faci que et disipis
en el ventijol d´una nit estelada?.
Amiga, companya inseparable.
Rebel davant la multitud, absent entre els lligams
i a voltes tan necessària.


Montse-09/08/92.


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada